Anar a buscar el pare a l'aeroport pot ser dificil i entretingut.
Un cop ens vam perdre, vam agafar la carretera que no tocava, total aquí totes les carreteres semblen iguals, arbres i cel.
Però ahir quan el meu pare tornava de València ens vam quedar sense gasolina a 2 km de l'aeroport. Vam tenir la justa per arribar a la vora de la carretera i parar.
Primer es va aturar una furgoneta d'un mecànic que tornava cap a casa. Mentre li explicavem què ens havia passat va parar un cotxe patrulla.
El poli ens va dir que si voliem ell ens portava a l'aeroport. Però la meva germana i jo vam haver d'anar a darrera com si estiguessim detingudes!!!
Mireu com és per dins, tot de plàstic, els seients són durs com una pedra!!! I no pots obrir la porta des de dins.
El poli era molt simpàtic, la veritat és que em sembla que es reia de nosaltres. Però ens va dur fins a l'aeroport i no ens va posar cap multa.
Vaya sort!!!!
És la primera vegada que he pujat en un cotxe de poli. I ha estat divertit.
